Vehiculització del centre, ja!!! Fora les persones!!!

Veig que la majoria de blogs i polítics es mostren a favor de la famosa vianització del centre. Però quin progresisme es aquest!!! Que passegin les persones i no els cotxes. Molt bé. Què? No en tenen drets els cotxes? Els progres sou molt poc progresistes.

Recordeu aquella tendència artística que es deia "futurisme" que adorava els cotxes? L'artista Marinetti va redactar el 1909 el "Manifeste du Futurisme" al diari parisenc Le Figaro. "Un automóvil rugiente, que parece correr sobre la metralla, es más bello que la Victoria de Samotracia", va dir. I tenia tota la raó. Què és més maco al món que el soroll i la velocitat dels cotxes? Fora les persones. Ja tenen molta ciutat per passejar. Prou que els futuristes deixem que hi hagi voreres als carrers, però ¿al carrer major també? Res. Rubí ha de ser una ciutat del futur i donar exemple. Els carrers pels cotxes. Faltaria més! Vehiculització del centre, ja!!!

PD: Polítics, no m'oblido del ball de plaça. Només us dono més temps per contestar a la meva proposta. Parlarem en breu del tema.

¡Danzad, danzad, malditos!

M'alegro molt en llegir que Rubí serà la "capital de la dansa"...no sé si alguns periodistes potser exageren. Però, per què no? Collons, hem de fer ciutat! El Centre Nacional de Dansa sembla ser que convertirà Rubí en el punt de referència de la dansa catalana. Ningú pot negar que l'Esbart és un gran actiu de la ciutat, una referència, una marca, així com la veu omnipresent i solemne del president Isidre Rubio (visca l'Isidre!).
Tenim Centre Nacional de Dansa, el millor Esbart del món, el millor Isidre del món, el Rubifolk, tradició sardanística, però falta una cosa essencial: polítics. Sí, sí, sembla que tenim gent que es fan dir polítics y patatín patatán...però, quan han vist ballar els polítics??? Com a molt he vist a l'alcaldessa ballant sardanes i fins i tot algun regidor que s'ha pres el flamenc com a política imperant (per cert, visca el flamenc!), però mai he vist un ball de plaça.
M'explico hi ha ciutats, com Terrassa, per exemple, que per la Festa Major els polítics fan un ball. Tots els regidors s'entrenen durant setmanes i surten -amb més o menys fortuna- davant la gent a ballar dansa tradicional catalana.

AVÍS A TOTS ELS REGIDORS (això no és una amenaça, però quasi): ELS VULL A TOTS FENT UN BALL DE PLAÇA PER LA FESTA MAJOR DE L'ANY QUE VE (sense exepcions). Serà una prova de foc del seu recolzament a la dansa a Rubí. No hi ha excuses. Si no és així prendrem nota...de cara a les eleccions.
Ja ho deia el director Sydney Pollack (EPD): "¡Danzad, danzad, malditos!"

Alternativa Ciutadana de Chihuahua

Jordi Peiró: "Alternativa parece el ejército de Pancho Villa" (Rubí Notícies, 25-04-2008). Aquest Peiró es eloqüent, demagògic moltes vegades, però eloqüent. En plena negociació de l'aprobació inicial del POUM, el tinent d'alcalde socialista tatxa de caòtics i quasi directament de pesats als bonatxons d'ACR. Va ser un "alégrame el día" de Clint Eastwood en tota regla.

Tot i que no conec del tot el funcionament intern del partit Alternativa Ciutadana de Rubí, em va captivar la imatge de veure el Jordi Giménez, el Rababán 'y sus mariachis' amb el barret mexicà, el mostatxo gegant i els cavalls. Pregunta ACR a la seva web: Què faries a l'Escardívol? Una ganaderia, una taverna mexicana o un 'golpe militar'? Sí, senyor. El debat del POUM ha de ser una mica divertit. Això se li ha de reconèixer a l'alcalde, perdó, tinent d'alcalde, Jordi Peiró.

Però trenquem una llança en favor d'Alternativa Ciutadana de Chihuahua (perdó, de Rubí). És el partit, pel que he llegit a la premsa, que s'ha prés més seriosament el debat del POUM. I això és un gran actiu per a la política local. Com a mínim es trenca la dinàmica endogàmica dels grans partits (hoy por ti, mañana por mí). I això és bona notícia. Així que Peiró, felicitats per les divertides declaracions, però escolta (amb paciència, ja ho sé), però escolta el Giménez i cia, que de ben segur que alguna aportació en podran fer a aquest pla urbanístic que tant necessitava Rubí.

PD: Perdoneu el retard en actualitzar el blog. La culpa fue del cha, cha, cha...

Bon any 2008!

Desitjo a tots els blocaires rubinencs (i als polítics) un molt bon any 2008. Espero que sigui encara millor que aquest.

Independentistes al PP

Vaig quedar perplex l'altre dia en llegir a La Vanguardia una enquesta sobre les preferències ciutadanes en torn al model de país a Catalunya. Es destacaba principalment l'augment dels sobiranistes, però personalment el que més em va sorprendre és que gairebé un 4% dels votants del Partido Popular es mostraven a favor de la independència (i un 10% aprox. d'un estat federal). Comorrrrrr!!!! Ja sabem que els votants del PP a Catalunya són una raça a part, però aquests "peperos independentistes" podrien ser considerats extraterrestres. Tot i això, no sé de què m'extranyo. Si alguna cosa és característica dels votants i polítics del PP és el seu aire camaleònic. Com la cosa properi d'aquí a dos dies veurem el Cirera amb una estelada. Un bon exemple d'aquests camaleons és troba a Rubí, al PPQ (Partit Popular dels Querol) com diu el Rubí City referint-se a la saga familia Armand i Mònica Querol que dirigeixen el partit des de fa més de 20 anys. En quant a lo camaleònic, recordo vagament com l'any passat la Mònica Querol (que és considerada moderada en el seu partit) va tenir enfrontaments bastant forts amb l'extrema-dreta mediàtica de Jiménez Losantos, COPE i Libertad Digital (fins i tot crec que els va denunciar). Sorprenentment (o no tant), passat el canvi de Piqué a Cirera, els mateixos Querol va inaugurar fa poc la seva nova seu. I a qui conviden per inaugurar-la els "moderats" de Rubí? A Esperanza Aguirre, autoproclamada defensora de Jiménez Losantos i COPE per sobre del Rei i del seu propi partit. Un canvi radical d'ideologia del PPQ. Reitero, però, que no m'extranya doncs fa temps que "algo huele a podrido" al PP de tota Espanya.

¿Cuántos años tienes?

A la primera entrada d'aquest bloc vaig fer broma comparant l'alcaldessa i el Rei amb la frase ¿Por qué no te callas?. Segons ens informa al seu bloc el regidor d'ICV Jordi Barbudo (que gràcies al seu perfil sabem que el seu any zodiacal és Buey), l'alcaldessa va pronuciar al ple municipal una frase igual de contundent: "¿Cuántos años tienes?" Es veu que Carme García li va dir a un altre jove regidor d'ICV mentre es discutia una moció de suport als grups de música locals. Apoteòsic. Diu el Barbudo que va ser una falta total de respecte i d’arguments. Estic d'acord. Però tinc una altra teoria. I si la pregunta tenia un caire personal? I si l'alcadessa tenia interés en la persona del regidor Ivan? A mi, aquesta pregunta em sona igual que la típica pregunta que li fas a una noia a una discoteca: "¿Estudias o trabajas?" A lo millor és un primer pas per l'entesa entre socialistes i iniciatius. Seria bo.

"El Celler" i Vilafranca

Llegeixo a "La Vanguardia" un article que em fa pensar indirectament en la política rubinenca. Havia llegit als diaris que l'escriptor nord-americà Noah Gordon (autor de best-sellers com "El rabino" o "El médico") havia ambientat el seu últim llibre en el món del vi a Catalunya. El que no sabia és que Gordon s'havia inspirat en Vilafranca i que havia titulat el seu llibre, "El Celler". De cop i volta, em va venir al cap la cara del Reinaldos, regidor rubinenc de CiU. Recordem, tal i com va dir en el seu moment el bloc Rubí City, que el Celler Cooperatiu de Vilafranca havia demandat el seu gerent, el Reinaldos. Recordo que es va parlar bastant d'aquest tema durant la campanya. Em pregunto si hi ha novetats.

I on està Tresserras?

També em va fer gràcia de l'article que l'editora de llibre es va queixar de què no assistís a la presentació de "El Celler" el conseller de cultura, que com sabem és el rubinenc JM Tresserras. "No quiso atendernos hasta que vio a Gordon en la contra de La Vanguardia", va dir l'editora. Home, Tresserras, que et va passar? Era un gran ocasió per haver fet un dels teus pedagògics discursos. Fins i tot, el Gordon s'hauria quedat clavat al seient. Una de dos, o et fa un petó o no torna mai més a Catalunya. Per cert, també em va sorprendre que Gordon s'hagués documentat per fer el seu llibre al museu de la ciència de Terrassa. Com a mínim, algú en treu alguna cosa d'aquest museu.